Mique Beltrán

Mique Beltrán, que signa simplement com Mique, és un historietista i il·lustrador espanyol, nascut en Jaraguas (Venta del Moro) en 1959.

Biografia

Mique Beltrán és un historietista, il·lustrador, i guionista espanyol nascut en Jaraguas (València) en 1959.

Mique debuta en la historieta amb dues fanzines autoeditados, "El Polvoró polvoriento", amb influències underground, i salta a la professionalitat en 1980 en les revistes "Star" i "Besa'm Molt" amb guions en aquesta última per al dibuixant Manel Gimeno.

En 1982 crea com a dibuixant el seu personatge de Cleòpatra per a la revista Cairo, i publica Passaport per a Hong Kong, on el seu estil comença a depurar-se cap a una línia més clara, i on ja apareixen els elements narratius característics de l'autor, com el moviment, l'acció, les el·lipsis, i l'humor, en una successió contínua de “gags”.

Seguint el to d'aventures exòtiques en clau d'humor amb Cleòpatra dibuixa Una tarda en el sex-shop, El collaret de la baronessa, i El tresor de Sense Bonga.

Després de la sèrie d'episodis curts de Cleòpatra seguiran les primeres aventures llargues del personatge en la revista Cairo amb La piràmide de cristall en 1983, i Macau en 1984, ja en color, i on apareix per primera vegada Marco Antonio, el fill petit de Cleòpatra.

Amb un estil narratiu i gràfic ja consolidat, Mique proposa guions a altres dibuixants amb la finalitat d'explicar històries que li interessa però que no s'adapten al seu estil. Escriu Cap rossa demanarà foc a un perdedor per a Manel Gimeno en Besa'm Molt (1982) en to de gènere negre, Dones fatals per a Max en Complot! (1985) cinc episodis autoconclusivos que giren entorn de l'amor, el sexe, i les passions impossibles, i Livingston contra Fumake per Keko en la revista Madriz (1986), una història policíaca en clau d'humor negre.

En aquesta època Mique inicia incursions al món audiovisual. En 1987 dirigeix un pilot de seríe cridat Les aventures de Cleòpatra, el primer intent de portar a la pantalla als seus personatges amb actors sobre fons dibuixats que va acabar sense fructificar.

I en 1990 escriu l'obra de teatre Escapa't amb mi, Monstre per la Pavana Companyia Teatral, una comèdia musical on es donen cita els monstres del terror clàssic com Drácula, el monstre de Frankenstein, l'home llop, i la Mòmia. L'obra es va reposar l'any 2006 i va ser nominada en el 2007 als Premis Max de teatre.

Paral·lelament en 1990 inicia al Petit País, suplement setmanal del diari El País, la publicació de Marco Antonio'. Dirigit a un públic majoritàriament infantil, Mique atorga tot el protagonisme a Marco Antonio, el fill de Cleòpatra, i treballa en històries d'una pàgina que acaben amb un gag final. Encara que manté el mateix estil gràfic, Mique planteja històries de caràcter costumista, ambientades en l'actualitat, on el col·legi, els pares, els amics o els jocs són els motius argumentals.

Mentre publica en el mateix suplement La rebel·lió de les ombres, una nova aventura llarga per lliuraments on recupera a Cleòpatra, i després continua amb les pàgines setmanals de Marco Antonio, col·laboració que es manté fins a 1999.

En 1993 escriu i codirigeix el curtmetratge d'animació Una tarda en el metre, un curtmetratge didàctic del Metre de València on apareixen per primera vegada en pantalla els seus personatges de Marco Antonio i Cleòpatra com convidats.

Finalment en 1997 els personatges són adaptats a la gran pantalla en el llargmetratge d'animació Marco Antonio, rescat a Hong Kong. Amb guió del propi Mique la pel·lícula és una fidel translació de les primeres historietes, on els personatges de Cleòpatra, Marco Antonio, Gutanda, i el Drac Rojo s'embarquen en una trepidant aventura exòtica en clau d'humor. El llargmetratge va ser nominat als Premis Goya 2001 a la millor pel·lícula d'animació.

En 1996 escriu guions per a la sèrie d'animació Cuttlas del dibuixant Calpurnio, i en 1998 col·labora com a guionista de televisió en el concurs Cosas de Família en Canal Nou.

En 1999 dirigeix Sucre, el seu primer curtmetratge de ficció en 35 mm, una història en clau dramàtica amb la qual l'actriu Violeta Cela és premiada amb el Faro de Plata a la millor actriu en el XII Festival L´Alfes del Pi.

En 2002 funda amb Eva Vizcarra la productora audiovisual Endora Produccions, i dirigeix el seu segon curtmetratge de ficció titulat Tequila.com, protagonitzat per Daniel Guzmán i Cristina Places, una comèdia d'embullo que resulta premiada en diversos festivals. També escriu els primers guions de la fenestra indiscreta, sèrie documental sobre arquitectura social que s'emet en la televisió autonòmica valenciana.

En 2001 escriu els arguments i coordina els guions de la sèrie d'animació Marco Antonio basada en els seus propis personatges de comic. La sèrie de televisió compta amb tots els personatges del còmic i conjuga aventures exòtiques amb quotidianes en clau d'humor. La sèrie es finalitzarà en 2009 i és emesa en Clan TVE i Canal Nou.

En 2006 escriu el guió del curtmetratge d'animació Sculture club basat en les escultures de l'artista Juan Ripollés, que rep el premi SGAE 2006 al millor curtmetratge animació, i en 2007 escriu el guió del llargmetratge d'animació Gegantes, la llegenda de Tombatossals, basat en la novel·la de Josep Pascual Tirat.

En 2010 escriu el guió del llargmetratge d'animació Ninots, encara sense concloure.

L'any 2012 es publica Marco Antonio, obra completa, una edició de 300 pàgines amb totes les pàgines de comic del seu personatge, i prepara una altra edició recopilatòria de les aventures de Cleòpatra, moment en el qual Mique anuncia el seu retorn al món de la historieta.

Actualment dibuixa la novel·la gràfica 23-F, un relat autobiogràfic on Mique explica l'experiència viscuda la nit del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 mentre ocupava València damunt d'un tanc.

Referències

Template:Referèncieshttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/01/valencia/1357064004_032734.html http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/02/valencia/1362247483_016006.html http://elpais.com/diario/2000/03/08/cvalenciana/952546700_850215.html