Bartolo, as de los vagos
Bertomeu, l'as dels ganduls va ser una sèrie d'historietes autoconclusivas creada en 1950 per Palop per a la revista "Jaimito" de l'Editorial Valenciana, una de les més populars de la publicació.[1]
Trajectòria editorial[edit]
Bartolo va començar com una simple tira, però va passar després a compartir una pàgina amb una altra sèrie de Palop, El abuelo, fins que finalment va disposar d'una pàgina sencera per a ella sola.[1]
A partir de 1991, en el número 70 de "Camacuc", Palop serializó una versió en valencià de la seva historieta amb el títol inicial de Bertomeu, l'as dels ganduls.[2]
Argument i personatges[edit]
Bartolo és l'encarnació d'una qualitat, la vagància, com ho dóna a entendre la seva pròpia iconografia: Postura encorbada, mans en les butxaques, cigarret en els llavis, ulls entretancats i boina.[3] Totes les seves històries narren els seus intents per evitar qualsevol tasca i poder seguir dormiendo la migdiada.[3]
A mitjan seixanta, Bartolo apareix empleat en una oficina, amb companys com Chivatini.[3]
Valoració[edit]
Bartolo és el propotipo del malfaener dins del còmic clàssic espanyol per sobre d'altres personatges, com Leopoldo Vaguete (1959) de Beltrán, Vagancio (1953) de Vaig xifrar o el Pepón dels senyors de Alcorcón i el holgazán de Pepón (1959). No coneix, no obstant això, la frustració característica de l'escola Bruguera, atès que com explica Antonio Altarriba, manca d'aspiracions.[1][4]