Manuel Gago García
Manuel Gago García (Valladolid, 7 de març de 1925 - València, 29 de desembre de 1980) va ser un prolífic historietista espanyol, un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic.[1] És el creador del Guerrer de l'Antifaç, entre moltes altres sèries, i fundador de les editorials Garga i Maga, ambdues anagrames del seu nom.
Biografia[edit]
Inicis[edit]
Manuel Gago va nàixer en 1925 a Valladolid, però va passar la seua infància entre Madrid i Albacete, ciutat en la qual el seu pare, antic comandant republicà, complia condemna per motius polítics. De formació autodidacta, envia a partir de 1942 les seues primeres historietes a Hispano Americana (El Espíritu de la Selva) y Marco (Viriato) des del mateix sanatori on refà d'una tuberculosi. També havia començat a treballar per a Editorial Valenciana amb diversos episodis solts, als quals seguirien a l'any següent les sèries Niño Gonzalo y Richard y Bakutu.[2]
En 1944 va publicar, també per a Valenciana, la primera historieta del personatge que li donaria la fama, El Guerrer de l'Antifaç, sèrie d'aventures ambientada en l'Espanya dels Reis Catòlics i inspirada en una novel·la de Rafael Pérez i Pérez. Els guions del Guerrer de l'Antifaç van ser realitzats pel propi Gago, el seu germà Pablo i Pedro Quesada. La sèrie va tenir aviat un gran èxit i es va publicar ininterrompudament, en quaderns independents, fins a 1966, arribant a aconseguir tiratges de 200.000 exemplars.
Al mateix temps que desenvolupava les aventures del Guerrer de l'Antifaç, Gago va crear nous còmics, com Tonín el huerfanito y Alberto España, ambos de 1944, La pandilla de los siete (1945) y El Pequeño Luchador (1945 - 1956). Este últim, ambientat en el Llunyà Oest, va tenir també un gran èxit. Presenta també en l'editorial als albaceteños Luis Bermejo i Miguel Quesada.[3]
Maduresa (1946-66)[edit]
En 1946 Gago es va traslladar definitivament a València, on realitza la sèrie El Temerario per a la revista homònima d'Editorial Valenciana, que el crític Pedro Porcel Torrens considera ja una obra de maduresa.[4] Un any després, publicarà breument El Espadachín de Hierro (1947) en Toray, al costat d'Antonio Ayné Arnau, abans d'accedir a treballar exclusivament per a Editorial Valenciana.[5]
En 1948 es va casar amb Teresa Quesada, germana de Miguel i Pedro.[6]
Una altra sèrie d'èxit que va produir per aquestes dates és Purk, l'home de pedra (1950-1957), ambientada en la prehistòria, amb guions del seu germà, Pablo Gago. En ella la seua fantasia, cada vegada més desbordada, produïa éssers com a homes-rinoceront i uns altres.
En 1950, després d'haver aconseguit unes noves condicions laborals que li permeten simultanejar altres editorials, Manuel Gago va crear una empresa pròpia amb els seus germans Pablo i Luis: l'efímera Editorial Garga, per la qual va realitzar quatre còmics d'aventures: El Misteriós X, El rei de l'Oest, El Libertador i El Fill de les Galeres.[6] Després del fracàs del projecte, va iniciar amb el seu pare l'Editorial Maga, en la qual treballarien, a més d'ell mateix, dibuixants com José Ortiz, Luis Bermejo, Pedro Quesada o Eustaquio Segrelles, entre molts uns altres.
El ritme de treball que s'imposava bé pot qualificar-se de frenètic, doncs va arribar a dibuixar cinc sèries a la setmana.[7] Para Maga, va realitzar 22 aventures, entre els quals destaquen L'As d'Espases, El Defensor de la Creu, El Corsario sense Rostre, Pell de Llop i L'Aguiló; al mateix temps, a més del Guerrer de l'Antifaç, desenvolupava altres sèries per a Editorial Valenciana, com El guerriller audaç (1962), i fins i tot va treballar per a Bruguera, amb El mosqueter blau (1962), escrita per Francisco González Ledesma.
Últims anys (1973-)[edit]
En 1966 va optar per retirar-se del món del còmic, amb més de 27.000 pàgines dibuixades a les seves esquenes; no obstant això, a partir de 1973 va tornar a col·laborar amb Editorial Valenciana, i, en 1978, a causa de l'èxit d'una reedició de les historietes del personatge, va començar a publicar les Noves Aventures del Guerrero de l'Antifaç, en format vertical i en color, de les quals van arribar a aparèixer 110 nombres, quedant inconclusas per la seva defunció el 29 de desembre de 1980.
Després de la defunció de Manuel Gago, el seu personatge va ser registrat en l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, però el 8 de novembre de 2005, el Jutjat de Primera Instància nº 17 de València, va anul·lar tal inscripció, reconeixent l'autoria a Manuel Gago, encara que sense concedir una indemnització als seus hereus.[8]
Estil, valoració i homenatges[edit]
Manuel Gago és una de les figures més importants de l'Edat d'Or del còmic valencià, a causa de l'èxit de les seves obres i la seva influència en autors coetanis, com Luis Bermejo, José Ortiz o Miguel Quesada.[9]
El crític Pedro Porcel Torrens justifica l'èxit de l'autor:
No pot deixar d'esmentar, no obstant això, el descuit del seu dibuix, evident en la pobresa de decorats i iconografia, la qual atribueix a la sobreexplotació que va ser objecte per part de la indústria.[10]
L'autor compta amb un carrer a la ciutat de València.
Obra[edit]
Seguint a l'investigador Jesús Quadrat, podem distingir les següents sèries i serials:[11]
Anys | Títol | Guionista | Tipus | Publicació | Gènere |
---|---|---|---|---|---|
1940 | Selecció Aventurera | Serial | Valenciana | ||
1944 | L'Esperit de la Selva | Serial | Hispà Americana | ||
1943 | Carlos Ray, Cor d'Acer | Serial | Valenciana | ||
1943 | Serial | "Grans Pel·lícules"(Valenciana)
| |||
1943 | El Nen Gonzalo | Serial | Valenciana | ||
1943 | Aventures de Richard i Bakutu | Serial | Valenciana | ||
1944 | El Guerrer de l'Antifaç | Manuel Gago,Pedro Quesada
|
Serial | Valenciana | Històric |
1944 | L'As del Trapezi/Alberto Espanya i el seu gos Nick | Serial | Valenciana | ||
1943 | Tonín, el Huerfanito | Serial | Valenciana | ||
1945 | El Petit Lluitador | Manuel Gago,Pedro Quesada
|
Serial | Valenciana | Oesteada |
1945 | El Pas de les Termópilas | Kali | Sèrie | "Fletxes i Pelayos" | Històric |
1945 | El petit emmascarat/La colla dels set | Pedro Quesada | Serial | Valenciana | |
1945 | Aventures de Bob Tayler, el Justicier | Serial | Valenciana | ||
1947 | El Espadachín de Ferro | Manuel Gago,Ayné Arnau
|
Serial | Toray | |
1948 | El Capità León | Serial | Marco | ||
1949 | Purk, l'home de pedra | Pablo Gago | Serial | Valenciana | Fantàstic |
1949 | El Temerari | Sèrie | "El Temerari" | Oesteada | |
1949 | La reina que no va voler morir | Sèrie | "Nois"(1ª època)
| ||
1950 | El Misteriós X | Pablo Gago | Serial | Garga | |
1950 | El Rei de l'Oest | Pablo Gago | Serial | Garga | |
1950 | El Libertador | Serial | Garga | ||
1950 | El Fill de les Galeres | Pablo Gago | Serial | Garga | |
1951 | El Terrestre Invencible | Sèrie | "S.O.S."(1ª època, Valenciana)
| ||
1951 | Pablo Gago | Historieta autoconclusiva | Llegenda i
|
Fantàstic,variant còmic de fades
| |
1951 | El Pistoler Justicier | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1951 | Tony i Anita | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1952 | El Espadachín Emmascarat | Manuel Gago,Pablo Gago,Pedro Quesada
|
Serial | Valenciana | |
1953 | El Cabdill Justicier | Sèrie | "Jaimito"(1ª època, Valenciana)
| ||
1954 | L'As d'Espases | Federico Amorós | Serial | Maga | |
1955 | El Capità Espanya | Manuel Gago,Pablo Gago
|
Serial | Maga | |
1955 | El Fill de la Jungla | Pablo Gago | Serial | Maga | |
1955 | Don Pedro Conde | Manuel Gago,Pablo Gago
|
Serial | Maga | |
1956 | El Defensor de la Creu | Pablo Gago,Pedro Quesada
|
Serial | Maga | |
1957 | El Club dels Cinc | Manuel Gago,Pablo Gago
|
Serial | Maga | |
1957 | El Capità Valent | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1957 | Puny de Ferro | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1957 | El Paladín Audaç | Manuel Gago,Pablo Gago
|
Serial | Maga | |
1958 | Marcos | Pedro Quesada | Serial | Maga | Ciència ficció |
1958 | El Duc Negre | Pedro Quesada | Serial | Maga | Històric |
1958 | Jungla | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1959 | Aguiló, El | Pedro Quesada | Serial | Maga | Ciència ficció |
1959 | Pell de Llop | Antonio de Laiglesia | Serial | Maga | Fantàstic |
1959 | El Corsario sense Rostre | Manuel Gago,Federico Amorós
|
Serial | Maga | Històric,variant pirates
|
1960 | Jim Alegries | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1961 | El Patriota | Pedro Quesada | Serial | Valenciana | |
1961 | Homes Heroics | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1961 | El Croat Negre | Manuel Gago,Federico Amorós?
|
Serial | Maga | |
1962 | El Gran Bush | Serial | Maga | ||
1962 | Castor | Serial | Maga | ||
1962 | El mosqueter blau | Silver Kane,C.
|
Serial | Bruguera | Històric |
1962 | El Guerriller Audaç | Pedro Quesada | Serial | Valenciana | |
1963 | Esperit de l'Oest | Pedro Quesada | Serial | Maga | |
1963 | El Terratrèmol Marí | Serial | Maga | ||
1964 | El Cavaller Valor | Sèrie | "Pantera Negra" | ||
1964 | La Quadrilla Terratrèmol | Sèrie | "Fletxa Vermella" | ||
1964 | El meu oncle i jo | Pablo Gago | Serial | Maga | |
1966 | L'Acròbata Terratrèmol | Manuel Gago | Serial | Maga | |
1966 | El Falcó Alegre | Manuel Gago | Serial | Gogar | |
1966 | Jimmy, reporter gràfic | Serial | Gogar | ||
1966 | Cameron Kid | Serial | Gogar | ||
1973 | Matt West, el Justicier | Sèrie | "Jaimito"(Valenciana)
| ||
1979 | Noves Aventures del Guerrer de l'Antifaç | Serial | Valenciana |
Referències[edit]
Bibliografia[edit]
- BAENA, Paco (05/2002). Template:Plantilla:Cita libro
- QUADRAT, Jesús (2000). Template:Plantilla:Cita libro
- PORCEL TORRENS, Pedro (2002). Template:Plantilla:Cita libro
Enllaços externs[edit]
- Manuel Gago i la seva obra per J. M. Varona "Ché"
- Pàgina sobre l'autor, amb molta informació gràfica
Categoria:Dibuixants de còmics espanyols Categoria:Val·lisoletans
- ^ Tadeo Juan, Francisco (invierno de 1982) en Ilustraciones para "Comicguía" nº 7, p. 14. Valencia: Libreria Telio.
- ^ Porcel (2002), 96 y 151-152.
- ^ Porcel (2002), 151.
- ^ Porcel (2002), 108-109.
- ^ Cuadrado (2000), p. 94.
- ^ a b Porcel (2002), 151-152. Invalid
<ref>
tag; name "porcel2" defined multiple times with different content - ^ Porcel (2002), 73.
- ^ Benedicto Borrego, Laura en Derechos de autor dentro del Anuario de la Historieta 2005 de la Asociación de Autores de Cómic de España, p. 12.
- ^ Porcel (2002), 151.
- ^ Porcel (2002), 155.
- ^ Cuadrado (2000), pp. 503 a 505.