Historieta erótica

Add links
From Wikipedia, the free encyclopedia

thumb|290x290px|Portada de My Secret Marriage (1956). La historieta o còmic eròtic és un gènere d'historieta que es caracteritza per l'explotació de diversos elements relacionats amb la luxúria, que solen incloure la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el seminu, la temàtica relacionada amb la sexualitat i la presentació de material explícit (presentació de sexe explícit). A causa de la seua destinació popular, al caràcter irreal de les seues temàtiques i presentacions i als seus paràmetres de censura limitats a certa càrrega sexual, no qualifica com a obscenitat o pornografia.[1]

Característiques[edit]

Temàtiques[edit]

  • Està destinada a un públic adult, al que pretén excitar, fet que es veuria afavorit per les qualitats intrínseques del mitjà, que permeten comptar amb uns protagonistes el físic dels quals i capacitats sexuals poden "depassar àmpliament els límits de la realitat", així com "l'especial morbidesa de la imatge fixa, que amb submissa immobilitat permet al lector recrear-se en cada meandre del traç".[2] Un autor com Víctor de la Font que ha hagut de dedicar-se al gènere per motius econòmics manté, no obstant això, una opinió molt diferent, considerant que
  • La delimitació entre erotisme i pornografia és "una qüestió estrictament personal", encara que "podem dir que el còmic eròtic es limita a mostrar epidermis amb generositat i a suggerir amb major o menor picardia", mentre que el pornogràfic il·lustra les relacions sexuals que mantenen els personatges.[2] En aquest sentit, els afeccionats al còmic japonès distingeixen el Ecchi (ッチ), que no mostra el coit, del hentai (変態) que ja és plenament pornogràfic. La sensualitat, no obstant això, pot estar present en altres tipus d'historietes. És el cas de, per exemple, els superherois, que estan vestits amb vestits que insinuen la seua anatomia. La diferència s'estableix, per tant, en el grau d'importància dels elements eròtics per al desenvolupament de la història.

Formals[edit]

  • Dibuix realista.
  • Extensió generalment breu.

Història[edit]

Desaparegudes les barreres de la censura, ha gaudit d'un gran auge des dels anys 60, donada la clara receptivitat del lector a aquests productes.[3]

Segle XIX[edit]

L'erotisme com un component literari del còmic sorgeix en la segona meitat del segle XIX amb l'augment de la popularitat de les dime novels, un format de literatura popular que freqüentment presentava historietes amb ambientació western. Les dime novels incloïen components eròtics i exòtics que provocaven la fascinació de l'autor, tals com: l'erotisme, el perill, la violència, el crim, el bandolerisme i l'exotisme racial (personatges de diferents orígens ètnics). Aquest tipus de literatura popular era principalment destinada al públic masculí, per la qual cosa freqüentment incloïa personatges femenins en situacions de perill o personatges masculins de caràcter dominant i fort.[4]

Segle XX[edit]

La historieta eròtica compte entre els seus precedents amb les il·lustracions que es van difondre en les publicacions satíriques, a la fi del segle XIX i principis del segle XX en les quals es destacava la bellesa femenina i jugava amb doble intenció. Les més famoses van ser La Fulla de Parra (1911), Món Galant (1912), Satiricón (1914), El Vell Verd (1914) i La Guindilla (1931). En el període de la Primera Guerra Mundial les caricatures normalment tenien un enfocament polític que pretenia satiritzar el comportament militar i els esdeveniments de la guerra, presentant a la nació d'una manera absurda. La primera historieta en la qual va estar present l'erotisme va ser Bringing Up Father (1913), de George McManus, en la qual apareixien de tant en tant joves banyistes.

Les Tijuana Bibles (Bíblies de Tijuana o Dirty comics) en l'era de la Gran Depressió dels anys 1920 conformen l'inici oficial de l'erotisme en la indústria dels comic-books. Les bíblies de Tijuana són un tipus de treball de l'autopublicació de principis de l'època dels anys 20 que presentava temes eròtics acompanyats d'elements còmics entre els seus personatges. Aquest tipus de còmic apareix com un format que incloïa representacions gràfiques de personalitats de la faràndula o dibuixos animats en diferents situacions eròtiques, de vegades sostenint relacions sexuals. A causa que aquest tipus de format era clandestí, es desconeixen la majoria dels creadors i productors d'aquests tipus de còmics.[5] thumb|261x261px|Portada de Jo-Jo: Congo King (1947). En els anys de 1930 apareixen historietes amb temes eròtics menys sexuals i explícits que les bíblies de Tijuana; títols com Jane (1932) de Norman Pett fan aparició en la premsa amb un subtil to eròtic. Un clar exemple de còmic eròtic de la dècada dels 30's és Betty Boop, creada pels germans Fleischer de Fleischer Studios. Betty Boop és un personatge que representa una dona sexualizada de l'Era del Jazz (conegudes com flappers).[6]

Els herois de les primeres tires de grafisme realista no deixaven de mostrar els seus torsos atlètics i musculosos,mentre que les seves companyes com la Dale Arden de Flaix Gordon (1934), la Narda de Mandrake el mag (1934) o la Diana Palmer d'''el Fantasma'' (1936), no semblaven torbar-los, malgrat els escotats vestits i gases amb que "(des)tapaven els seus encants".[7][8]

En la Segona Guerra Mundial, amb l'alta popularitat de l'art pin-up, sorgeixen còmics de temàtica eròtica subtil com Male Call (1943) de Milton Caniff i Katy Keene (1945) de Bill Woggon, produïda per Archie Comics. Els còmics eròtics d'aquesta època es tornen populars entre els membres de l'exèrcit d'Estats Units durant la guerra.[9]

Des de 1946 a 1955 es difondran historietes sadomasoquista de bondage de forma clandestina, primer en la revista "Bizarre" i després sota la marca Nutrix.[10] Entre elles, destaquen "Gwendoline" de John Willie i Eric Staton i "Princess Elaine" de Eneg.[10] Aquest subgènere eròtic decauria després de la "detenció i procés de Irving Klaw, el seu promotor més important."[11]

Còmic adult[edit]

Entre els anys 50 i 60 apareixen còmics de temàtica eròtica que incloïen diversos temes socials com: el sexe premarital, la prostitució i l'homoerotisme en una manera més real i madura, a diferència de les revistes de pulp de la ficció d'explotació que mostraven els temes d'una manera irreal o sensacionalista. La introducció de temes socials relacionats amb el sexe predomina entre els anys de la Revolució sexual, abandonant els convencionalismes socials de la censura en els mitjans de difusió popular de la dècada dels 50.[12] La historieta es veu influenciat a més pels corrents artístics de l'art pop i la naixent segona ona del feminisme entre la dècada dels cincuentas i la dècada dels sesentas; tots dos esdeveniments van motivar a introduir dones en rols més actius.

  • A França, l'editor Eric Losfeld va publicar còmics de luxe en els quals donar regna solta a heroïnes autònomes i actives entorn dels sexual. La novetat va ser que no es deixaven dominar per l'home, com per exemple Barbarella (1962) de Jean-Claude Forest, i Valentina (1965) de l'italià Guido Crepax[13] que es basaven en els trets de Brigitte Bardot i Louise Brooks, respectivament. Després van venir Jodelle (1966), de Pierre Bartier i Guy Peellaert; Uranella (1966), de Pier Carpi i Floriano Bozzi; Paulette (1970) de Georges Pichard o Dracurella (1973), de Julio Ribera. Algunes eren, a més, adaptacions de clàssics literaris com la "Justine" de Crepax de 1979. Finalment, cal destacar també a André-François Barbe, qui "juga amb els deliris sexuals de la imaginació"[14]
  • A Estats Units, es produeixen també obres evidentment eròtiques com Little Annie Fanny (1962), desenvolupada per Harvey Kurtzman i Will Elder para la revesteixi Playboy, o Sally Forth (1968) de Wally Wood. Unes altres barregen l'erotisme amb el terror en Vampirella (1969-1988) de Forrest J. Ackerman i Archie Goodwin, encara que el seu autor més característic sigui Pepe González. Hereus del comic underground, Robert Crumb dóna vida a les seves fantasies sexuals i Richard Corben despelota a Donin (1973).

Fos d'aquest corrent principal, cal destacar dos fenòmens:

  • La publicació dels primers còmics gai, per part de Tom de Finlàndia a Dinamarca en 1967. Bill Ward, també realitzava dibuixos explícits d'homes amb característiques sexuals exagerades en diferents contextos eròtics.
  • La introducció de l'erotisme en les historietes infantils. A Japó, Gō Nagai va causar una gran polèmica amb la seva obra L'escola indecent (1968-1972, revista Shōnen Jump), mentre que a Bèlgica, François Walthéry dibuixava al "primer personatge de revista infantil que tenia corbes més enllà de l'acostumat": L'hostessa Natacha (1970).[15] A Espanya, destacana les despampanantes dones d'Iñigo (Lola) i Carrillo.

A mitjan 70, el còmics per a adults s'ha convertit a Occident en tot un fenomen social i ha imposat "una mitologia femenina d'àmplia circulació" el que permetrà el sorgiment d'una producció massiva de revistes eròtiques a Itàlia amb títols com "Blancanieves", "Hessa", "Lucifera", "Belzeba" o "Zora, la vampira", generalment de pèssima qualitat.[16][3][17]

Còmic eròtic modern[edit]

[[Fitxer:Manara-photo-by-joe-zattere.jpg|right|thumb|281x281px|Milo Ragés, imatge de Joe Zattere.]] Ja en els anys 80, la temàtica eròtica es conrea sense dissimulo algun, sent l'italià Milo Ragés el més famós dels seus representants, amb obres com "El Clic" (1984), que comptaria amb diverses seqüeles. Alfonso Azpiri i el rotund Eleuteri Serpieri la combinen amb la ciència ficció en obres com Lorna (1979) i Druuna (1985). Altres autors destacats són Franco Saudelli o Alex Varenne.

Durant els anys 90, Jordi Bernet il·lustrava Clara de nit (1992) i Cicca Dum-Dum (1998), ambdues trufadas d'humor, mentre Mónica i Bea (Petites vicioses) van presentar en L'Escurçó personatges femenins perversos, embolicats en un surrealisme sensual morbós.

En els últims anys, poden destacar-se els pinitos d'Alan Moore en el gènere amb Lost Girls, i a una sèrie de creadores, que encara que escasses, solen aportar un punt de vista diferent al dominant. En és el cas de Giovanna Casotto que aposta per les històries quotidianes més o menys sorprenents i de la qual cal destacar el seu virtuosisme gràfic. Més prop de l'erotisme que de la pornografia està Maduixa i Xocolata de Aurélia Aurita, on narra en estil underground la seva experiència en l'amor, explicant de forma molt natural i desinhibida les seves pròpies relacions sexuals.

Vegeu també[edit]

  • Bíblia de Tijuana
  • Còmic gai/Literatura pulp gai
  • Ficció d'explotació
  • Historieta romàntica
  • Ecchi/Hentai
  • Pulp (literatura)
  • Pulp fiction lèsbica

Referències[edit]

Template:Referències Categoria:Còmic Categoria:Revistes per a adults

  1. ^ Script error: No such module "Citas".
  2. ^ a b Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo (1989), en la sección "La línea caliente" de "El cómic erótico: De la picardía castrense de Miss Lace al sofisticado erotismo de Milo Manara", op. cit., fascículo nº 6, p. 82.
  3. ^ a b Samaniego, Fernando en Introducción del "comic" erótico en España para El País, 01/10/1976.
  4. ^ Script error: No such module "Citas".
  5. ^ Script error: No such module "Citas".
  6. ^ Script error: No such module "Citas".
  7. ^ Valdés, Santi (05/1998), p. 19.
  8. ^ Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo (1989) en la sección "Viñetas al desnudo" de "El cómic erótico: De la picardía castrense de Miss Lace al sofisticado erotismo de Milo Manara", op. cit., fascículo nº 6, p. 83.
  9. ^ Script error: No such module "Citas".
  10. ^ a b Coma, Javier en "Juegos prohibidos" en su sección "Comics by Coma" para Totem nº 9, Editorial Nueva Frontera, S. A., Madrid, 1978, pp. 47 a 48.
  11. ^ Berlanga, Luis en la sección "Viñetas personales" de "El cómic erótico: De la picardía castrense de Miss Lace al sofisticado erotismo de Milo Manara", fascículo nº 6 de Gente de comic: De Flash Gordon a Torpedo, publicado en "Gente" del Diario 16, 1989, p. 95.
  12. ^ Script error: No such module "Citas".
  13. ^ Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo (1989) en la sección "Novias eternas, chicas y mujeres" del fascículo nº 10 "Mujeres y comic: De Modesty Blaise a Love & Rockets'", op. cit.
  14. ^ Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo (1989) en la sección "Viñetas al desnudo" de "El cómic erótico: De la picardía castrense de Miss Lace al sofisticado erotismo de Milo Manara", fascículo nº 6, op. cit., p. 85.
  15. ^ Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo (1989) en la sección "Novias eternas, chicas y mujeres" del fascículo nº 10 "Mujeres y comic: De Modesty Blaise a Love & Rockets'", op. cit., p. 149.
  16. ^ Azpiri, Alfonso citado por Fernando Samaniego en el artículo Introducción del "comic" erótico en España para El País, 01/10/1976.
  17. ^ Lara, Antonio en Narraciones gráficas para adultos para El País, 24/07/1976.
Retrieved from "https://en.wikipedia.beta.wmflabs.org/w/index.php?title=Historieta_erótica&oldid=183545"